Tenir, per una banda, la voluntat d’innovar i, per l’altra, un entorn natural atractiu, ens va empènyer (el llunyà any 1976) a deixar de fer la tradicional vetllada de Pastorets de Folch i Torres i Josep Maria de Sagarra al local parroquial, i traslladar-la pels carrers del poble.
Fou d’aquesta manera com va néixer el nostre Pessebre Vivent Parlat.
El primer recorregut començava a l’església i travessava tot el poble per acabar a la cova Gran. Amb el pas dels anys, aquest recorregut es va anar adaptant i modificant, fins a deixar totalment enrere els carrers del poble i emplaçar-se on actualment, la serra de Les Gunyoles, sent el punt neuràlgic d’aquest recorregut la cova de pedra natural anteriorment esmentada.
Aquest, és un escenari totalment natural (tret d’algunes edificis, que vam construir simulant l’arquitectura de l’època) que permet traslladar-vos més de dos mil anys enrere i fer-vos sentir immersos en l’època en que va tenir lloc aquest moment de la història del cristianisme.
Al llarg dels anys, les millores tècniques i estètiques, la dedicació durant pràcticament tot l’any per preparar la següent edició i, sobretot, l’experiència dels que el fem possible, han anat augmentant la qualitat de l’espectacle i han permès que, aquest, cada cop esdevingui més professionalitzat, sense perdre en cap moment l’essència dels primers anys. Una tradició que, des de 1976 va passant d’avis a pares, i de pares a fills, i que només s’ha vist interrompuda per la pandèmia de la Covid19.
El motiu que tenen les gunyolenques i gunyolencs que ja no viuen al poble per tornar-hi en aquestes dates, no és per celebrar les festes de nadal; és per (com diem) “fer” Pessebre. Perquè per nosaltres, un nadal sense Pessebre, no és nadal.